Aquesta entrada forma part d’un laberint virtual, creat per en Manel Hernández Cabezo
El primer hipervincle que van trobar tenia un nom força estrany per a ells “comunicació de masses”. Mai no havien sentit tan estranyes paraules, provenien de les entranyes de la terra? o era el nom d’un heroi desconegut? Davant el desconeixement i el poc domini sobre aquells extravagants vocables, van decidir fer cas dels savis consells de Dèdal i tirar endavant. El fet de poder fer-se enrere si aquella no era la sortida, els va reforçar l’ànim. La curiositat envaïa els seus esperits, saber què hi hava darrera de cada hipervincle els engrescava tant que gairebé havien oblidat la seva comesa. Tan aviat sentien esbufegar el Minotaure, fins arribar a percebre el seu alè famolenc de sang i pensar que la mort era a prop, com el sentien llunyà i se sentien segurs. Cada clic era com viure una nova vida. Van girar un quart de volta i, just davant els ulls, se’ls va presentar la segona tria. Havien de decidir i no hi havia temps…(link a continuació)
Hola Irene! M’encanta!!!
M’hi poso i continuo i a veure si s’apunta més gent o… continuem?
Hola Irene, aquest és el link de continuació:
Hola Gemma,
disculpa però he estat uns dies adbuïda per les PAC, ja està tot ok, a veure si s’apunta més gent!!!
Retroenllaç: Laberint 2.0 | Per aspera ad astra
Retroenllaç: Laberint 2.0 | ESCRIPTURES HIPERTEXTUALS