Els Western és un tipus de gènere cinematogràfic del qual no en sóc usuària. Malgrat tot, i per una qüestió purament biològica, han marcat una etapa de la meva vida. Confesso que malgrat que no m’agraden n’he vist uns quants, bé de fet n’he vist molts, perquè cada dissabte a la tarda durant anys no hi havia altra distracció a l’hora de la sobretaula que la pel·lícula de la tele. La rutina es va trencar amb l’arribada de les cadenes privades, i les Mamachicho consegüents, i pel fet que jo ja vaig començar a alçar el vol els dissabtes a la tarda.
Font: 20minutos.es
El que mai no hauria pensat és que aquelles tedioses pel·lícules de sobretaula sabatina tornessin a creuar-se en el meu camí en forma d’estudi de comunicació.
Stuart Hall pren el model d’aquest gènere cinematogràfic per fer una anàlisi del procés comunicatiu televisiu. L’anàlisi està basada en la transformació semiòtica que té el missatge des que es crea per mitjà d’un seguit de codis, fins que es rep. El periple que segueix des del moment inicial de producció, en el qual segons Hall el missatge es codifica, és: circulació, distribució, consum i reproducció.
Perquè un missatge sigui descodificat, o entès, amb idèntics significats amb els quals s’ha creat, cal primer que es consumeixi, però cal també que codificador (productor) i descodificador (receptor) tinguin el mateix grau de simetria, que comparteixin un univers semiòtic. El problema rau quan hi ha asimetries entre un i altre ja que codificació i descodificació tenen vida pròpia i estan influenciades per l’entorn, la intencionalitat, el context, les tecnologies, relacions socials, etc. així doncs, l‘asimetria trenca el procés comunicatiu i dóna peu a la distorsió comunicativa.
L’estat ideal es produeix quan hi ha igualtat de condicions entre productor i audiència. Segons Hall, això és el que té lloc en els Westerns ja que les “regles de codificació” estan molt difoses i són tan simètriques que equilibren codificació i descodificació. Les regles donen el substrat al convencionalisme, al temps que la reciprocitat dóna peu a l’existència del gènere. La base històrica d’aquestes pel·lícules es transforma en mite històric gràcies als codis establerts. El per què el trobem en l’estructura ordenada dels codis que construïen una base sobre la qual s’obtenia un gran nombre de trames que, al seu temps, teixien un relat que es donava per suposat en totes les històries esculpint així el “mite perfecte”.
Però no sempre és tan fàcil el procés comunicatiu, hi ha vegades en les quals l’asimetria fa que el missatge es descodifiqui diferent de com s’ha codificat. Són tres les formes descrites per Hall:
- El codi dominant o hegemònic és el que descriu una situació en la qual l’espectador descodifica en la mateixa forma en la qual el missatge ha estat codificat
- La posició negociada, que integra els codis hegemònics en el context local de l’espectador i els adequa a aquest entorn
- El codi oposicional que es dóna sobretot en casos de crisis institucionals. Aquí l’espectador descodifica el missatge de forma negociada i l’interpreta de forma oposada
Quan Hall es refereix a l’estudi dels Westerns menciona que els nens, abans que les nenes, reconeixen les trames de violència com un joc i no les confonen amb la realitat. També afegeix que dintre dels elements que poden esquematitzar i definir la història mítica d’Amèrica està el fet de ser una terra d’homes independents, amb històries braves i masculines, en la qual les dones estan o bé subordinades a ells o bé són de vida “lleugera”. Suposo que per això, malgrat que de petita no n’era conscient, mai no m’han agradat els Westerns.
Ara penso que, si quan sigui gran i estigui a la llar d’avis alguna tarda de dissabte em posen davant la tele, asseguda en la meva cadira i sense possibilitat de fugir esperitada perquè emeten un Western, en comptes d’evocar el Jon Baine de la meva iaia (John Wayne) recordaré Stuart Hall.
- Text basat en la lectura de l’article “codificació y descodificación en el discurso televisivo” Stuart Hall, CIC (2004)
Línia Editorial 